Entrevista publicada al diari El 9 Nou el dia 10/02/2025

El catedràtic de Medicina, que imparteix a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, va parlar del càncer i els seus tractaments en el programa … i bona lletra de El 9 TV.

Segons el Departament de Salut, la supervivència dels pacients de càncer als cinc anys del diagnòstic és de gairebé el 55% en homes i el 66% en dones. Fa uns anys, això semblava una fita molt difícil d’assolir.
Fa uns 40 anys, les xifres de supervivència estaven al voltant del 35%. La Unió Europea ha marcat l’objectiu d’arribar si és possible al 70% cap a l’any 2030. Poques malalties i situacions a la vida han canviat tant en tan pocs anys. I això és gràcies a la recerca feta durant tot aquest temps, que ha donat lloc a un coneixement de la malaltia molt més detallat i així poder dirigir millor els tractaments.

Les persones que superen la barrera dels cinc anys sobreviuen molt més i les xifres s’acosten al 90%.
Les dades que ha fet públiques el Departament són molt bones. I veient les projeccions que hi ha al futur són encara millors. Hi ha una dada, però, que no és tan bona: cada any augmenten entre un 3% i un 4% els diagnòstics de càncer. Diagnostiquem la malaltia més precoçment i millor, però no hem d’oblidar que el 45% dels càncers serien evitables. Això vol dir portar-se extremadament bé, que és impossible. Si ens portéssim una miqueta millor, amb els hàbits de vida no saludables que tenim avui dia, podríem reduir un 30% els càncers. Ens queda molt a fer encara per curar la malaltia, tractar-la millor, fer que hi hagi més malalts crònics… Tot això està molt bé, però ens hem oblidat una mica el que podríem arribar a prevenir.

Es diagnostiquen un 3-4% més de casos de càncer cada any. És només perquè vivim més o hi ha altres factors?
El càncer és una malaltia lligada majoritàriament a l’envelliment dels teixits. Gràcies al fet que podem envellir, més possibilitats hi ha de tenir càncer. Les poblacions d’abans es morien als 30 anys de malalties infeccioses o als 50 anys de cardiovasculars. Cada vegada més, però, veiem un increment de càncers en edats més joves, per sota dels 50 anys, amb tumors de l’aparell digestiu, càncers de mama… i aquí sí que hi ha uns factors que podem modificar. Els hàbits de vida tenen un impacte molt gran i els efectes no són mai immediats.

La societat fuma menys.
Sens dubte. Era un problema extremadament important, perquè el tabac estava involucrat en el 30% dels càncers. I si mirem com estaven les estadístiques, no solament de les persones que fumaven, sinó del temps que ho feien fa 20 anys, no té res a veure amb el que tenim avui en dia. Encara es pot fer més. El següent pas serà restringir més les possibilitats de fumar. No es pot prohibir, però com més reduïm els entorns on es pot fumar, com els llocs públics, menys es fumarà. Hi ha altres coses que estan millorant com que està baixant lleugerament el consum d’alcohol o que es fa molt més esport. Tot i això, hi ha un segment de la població que no en fa gens, d’esport.

Els hàbits dietètics tenen un impacte.
És on potser n’hi ha més. La famosa dieta mediterrània consisteix a menjar sa i menjar fruita, verdura, carn, peix de temporada. I això ho hem perdut. Veiem que cada vegada hi ha més abundància de menjar preparat i ultraprocessat als supermercats i botigues. És una tendència que forma part dels hàbits de la immediatesa. Hem de tornar a instaurar la cultura que el menjar s’ha de cuinar i s’hi ha de dedicar 30 minuts.

Un altre aspecte que no depèn tant de nosaltres és la qualitat de l’aire, que té una incidència en la salut i pot ser un detonant de determinats tipus de càncer.
La responsabilitat és compartida. Hi ha una relació clara entre l’augment de la contaminació i la incidència d’alguns tumors, com els de pulmó o de cap i coll… Llavors, els motors de combustió s’han de treure de les ciutats o dels pobles grans… i s’ha d’apostar pel transport públic. I hi ha una cosa que no és tan òbvia i que la Unió Europea comença a regular que són les calderes, com les de gasoil, que són un factor important de contaminació. El futur passa, i la regulació ho farà així, que les calderes s’hauran de canviar i haurem d’anar més cap a l’aerotèrmia. Com a ciutadans ja haurem fet el màxim per no contaminar. La responsabilitat llavors la tindran els governs perquè hauran de produir prou energia elèctrica de fonts renovables.

Segons les últimes dades, els càncers de pell, els melanomes, han crescut un 1% a l’Estat espanyol.
És veritat, perquè augmenten els tumors relacionats amb la irradiació solar. Ens hem de protegir del sol més del que fem. A més, aquí hi ha un efecte memòria i el que fan els nostres fills és molt important, perquè la pell té memòria.

Si s’aconsegueixen aquests índexs de supervivència o de cronificació de la malaltia és per l’avenç en determinats àmbits del tractament del càncer, com la immunoteràpia?
El tractament del càncer és multidisciplinari. No hi ha una única cosa. El diagnòstic, la cirurgia, la radioteràpia… són millors, també el tractament de suport pels malalts o les cures pal·liatives. Ara bé, sí que és veritat que hem reconegut que el sistema immune, les defenses que tenim a l’organisme, és un dels millors exèrcits que tenim per lluitar contra la malaltia. En alguns tumors, el sistema immune ja està educat per lluitar-hi en contra, però per certes circumstàncies el deixa en standby. Els medicaments que tenim avui en dia ajuden a despertar aquest sistema que havia quedat adormit. Què ens queda? Ens queda el 75% restant dels tumors que el nostre sistema immune encara no ha sabut reconèixer la malaltia com a quelcom dolent i a eliminar. Hi ha tota una investigació que s’està fent avui en dia per educar d’alguna manera aquest sistema immune perquè lluiti la malaltia.

Com?
De moltes maneres. Des de vacunes, anticossos via específics, virus autolítics, etc. Els avenços amb els tumors que ja funciona la immunoteràpia han sigut molt importants, però encara hi ha molt recorregut per continuar lluitant contra la malaltia des del punt de vista d’estimular el sistema immune.

En els últims anys s’ha posat el focus en el microbioma. Aquest conjunt d’organismes vius que habiten al nostre cos i que també juguen un paper perquè no es desenvolupi un càncer.
Dins del nostre organisme, tenim 4.000 espècies de bacteris diferents. Cada espècie té el seu genoma diferent. Aquests bacteris, en circumstàncies normals, són imprescindibles per a la vida. Ara bé, què passa quan el microbioma, aquesta composició dels bacteris, se’ns altera? Se’ns pot tornar desfavorable i ser un dels mecanismes més importants per provocar malalties com el càncer, però també per provocar-ne d’altres, com metabòliques o infeccioses.

I què pot fer alterar el microbioma?
Moltes coses. La dieta rica en greixos, per exemple, provoca inflamació, processos d’oxidació… També ho fa el consum inapropiat d’antibiòtics. S’han de prendre només quan és estrictament necessari. Hi ha altres factors encara que no coneixem. Però bé, és un món obert. És un llibre que encara el tenim tancat i hem de començar a obrir per estudiar-lo bé, ara que tindrà molta importància.

Font: El 9 Nou

Josep Tabernero i Caturla és un metge, cirurgià i investigador català. Llicenciat en Medicina i Cirurgia amb Premi Extraordinari de Llicenciatura en 1987, i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Tabernero és un dels científics més citats pels seus avenços pioners en l’oncologia mèdica i la medicina oncològica de precisió, com el descobriment de nous mecanismes implicats en el desenvolupament de tumors i el disseny de teràpies dirigides més precises i eficaces contra el càncer.

Tabernero és el director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de servei de l’Hospital Vall d’Hebron i també ha presidit la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO).