A Osona es diagnostiquen cada any més de 700 càncers de mitjana
Els de còlon i recte, mama i pròstata són els més freqüents. Ho ha investigat a fons una tesi doctoral del doctor Pere Roura que ha monitoritzat totes les dades des de 2005 a 2020.
A Osona s’hi diagnostiquen anualment 700 càncers i, d’aquests, un 64% són de còlon i recte, mama, pròstata, pulmó o bufeta, les cinc tipologies més habituals tant aquí com al conjunt de Catalunya. Una altra dada interessant és que la malaltia afecta més homes (60%) que dones (40%) i que elles acostumen a sobreviure més temps a partir del moment en què es confirma el diagnòstic.
La radiografia que recull aquestes i altres estadístiques acaba de sortir a la llum en el marc de la tesi doctoral del doctor Pere Roura, epidemiòleg al Consorci Hospitalari de Vic des de fa més de dues dècades.
Pel que fa a tipus, les dades també reporten que el d’estómac s’ha reduït tant en homes com en dones, mentre que van a l’alça per al segon col·lectiu els de bufeta, pulmó i còlon i recte.
“Fins ara teníem aquesta mena de fotografies a escala europea, espanyola… i dades de l’Organització Mundial de la Salut, el Ministeri o la Generalitat, però res acotat a la comarca més enllà de les memòries d’activitat assistencial que publiquem anualment nosaltres mateixos”, explica Roura.
És en aquest sentit que, a banda de generar coneixement, posar números al càncer pot obrir la porta tant a efectes pràctics en política sanitària –invertir en noves estratègies diagnòstiques o en recerca sobre nous medicaments– com en el dia a dia dels professionals que passen consulta i han de prendre decisions pel que fa als pacients.
Tal com destaca Roura, de l’estudi també en criden l’atenció les diferències significatives entre homes i dones. I és que si la mitjana de supervivència al càncer a la comarca d’Osona és de 84 mesos, els homes queden per sota (60 mesos) i les dones clarament per sobre (129).
“Dels més freqüents, el que té pitjor pronòstic és el de pulmó”, explica Roura, mentre que els que més es curen són el de mama i el de pròstata. L’epidemiòleg també ha constatat que, en termes de supervivència, a Osona no hi ha divergències entre si la patologia es detecta a l’atenció primària o a l’hospital, la qual cosa indica que “no hi ha pèrdua de temps”, és a dir que els protocols es despleguen com toca.
Havent posat les dades negre sobre blanc en una tesi i un article que a hores d’ara ja ha estat citat 810 vegades per altres investigadors, Roura insisteix la ciutadania en la importància de participar als programes de cribratge.
Tant amb les mamografies pel càncer de mama com en l’anàlisi de sang a la femta en el cas del colorectal, la malaltia es detecta abans que es tradueixi en símptomes i això, que vol dir una detecció prematura, equival a “menys gravetat, un tractament més eficaç i una supervivència més llarga”.
Amb la publicació de la tesi doctoral, Roura puja un esglaó més en una feina que ha fet periòdicament des que exerceix la medicina. Primer a Girona, quan les fitxes de registre de tumors encara eren de cartró i s’omplien a mà, i després a Sabadell i al Consorci Hospitalari de Vic.
En el cas de la institució osonenca, el sistema es va informatitzar el 2003 i s’omple de manera més o menys automàtica gràcies als vincles amb els historials clínics dels pacients. Això significa que les dades ara radiografiades de manera conjunta seran de fàcil accés per anar actualitzant i fent créixer l’estadística.
La tria del 2005 com a punt de partida tampoc és casual, sinó que es tracta de l’any a partir del qual s’estandarditzen i es pot assegurar el compliment de tots els criteris de qualitat.
Des d’Osona contra el Càncer, que amb un quart de segle d’història porta recaptats més de 5,2 milions d’euros, Cristina Herrera destaca la importància de comptar amb estadístiques sobre la incidència de la malaltia a la comarca, una “eina imprescindible per saber quants casos tenim i planificar una assistència de qualitat als malalts i les persones que els acompanyen”.
Hi afegeix que Roura, premiat ja en altres ocasions, ha portat a terme un “treball magnífic. De sempre ha tingut la banya posada en el registre de tumors, i li farem el reconeixement que es mereix”.
L’entitat, que entre moltes altres iniciatives ha contribuït a equipar els centres d’Osona on s’atén pacients amb càncer, o a posar en marxa el programa de detecció precoç del de còlon i recte, continua treballant de bracet amb el CHV.
Ara hi ha previst, per exemple, engrandir i fer més amable la planta d’oncologia de l’Hospital Universitari de Vic. “També sabem que el servei de psicooncologia va molt saturat. Hem proposat ampliar-lo quan arribin fons del Departament de Salut”, explica Herrera.
Un altre servei que voldrien engegar és el de fisioteràpia específica per a pacients amb càncer: “Coses i més coses que tenim en ment i que posem sobre la taula perquè al final és el que ens demana la gent”.
Font: El 9 Nou
