“El mètode Cruyff” per Agustí Danés
El càncer sempre diem que és una lluita i, en realitat, és una putada. Màxima solidaritat per tothom qui passa per aquest mal tràngol i, alhora, màxim respecte per com ho afronta cadascú.
Article d’opinió publicat al diari El 9 Nou el dia 17/09/2023
Expliquen que el malaguanyat Johan Cruyff, quan cada dos per tres havia d’anar a l’hospital a fer-se la quimio, un dia trigava més del compte a tornar a casa. La seva dona, que aquell dia no l’havia pogut acompanyar, patia per la demora. Quan finalment va arribar, va respirar alleugerida: ‘Molt bona notícia!’, va dir ell en obrir la porta. I va explicar el perquè: ‘M’han trobat un altre tumor; ara al cap’. Silenci, incredulitat i enuig d’ella: ‘Com que una bona notícia?’. ’Sí. T’imagines que no me l’haguessin trobat? No ho haurien pogut solucionar. Ara, en canvi, intentaran solucionar-ho’.
De l’episodi, recordat per la pròpia Danny Cruyff en una conversa amb David Carabén aquest estiu a La Vanguardia amb motiu dels 50 anys de l’arribada del futbolista holandès a Barcelona, se’n poden treure almenys dues conclusions: que Cruyff era un geni i que la medicina no ho pot solucionar tot. Assumit això, l’actitud amb què s’afronten les adversitats segurament ajuda a fer-les més suportables. A poder triar, millor veure el got mig ple que mig buit. Ho explica molt bé Ivan Garcia, un col·lega que triomfa com a coach i que últimament adverteix d’una tribu social molt perillosa -el qualificatiu és seu- que colonitza les nostres vides: els realistes. S’autoanomenen realistes, però en realitat són gafes.
Per això defensa que l’actitud més apropiada per llevar-se cada dia és la de l’optimime conscient. O, el que és el mateix, prendre consciència que al nostre dia a dia hi ha alguns aspectes positius i alguns d’altres de menys positius i que el que cal, en el fons, és enfocar-se en els que ens donin una oportunitat de millorar. A casa, a la feina, al bar, a l’institut o a l’hospital. I faig referència a l’hospital perquè, per qui hi ha d’anar sovint, l’actitud segur que és un punt a favor. Com si fos un tie break en un partit de tennis, que potser es resol per detalls.
Quan van mal dades, i amb el càncer sovint van mal dades, els detalls són importants. El càncer avui és una epidèmia. Tothom té amics, familiars o coneguts atrapats en aquest mal pas. L’atenció sanitària, i aquest és un altre punt a favor, sortosament millora. El titular de portada d’EL 9 NOU de divendres així ho acredita: “Els pacients d’Osona ja poden fer a Granollers la radioteràpia que fins ara els obligava a anar a Barcelona‘. El nou centre d’Oncologia Radioteràpica de la C-17, construït en uns terrenys de l’Hospital General de Granollers, neix d’una iniciativa impulsada conjuntament pels hospitals de Granollers, Mollet, Sant Celoni i Vic. Un projecte treballat en xarxa, amb el paraigua de l’Hospital Clínic, que permet estalviar temps, quilòmetres i diners.
I de diners, precisament, sempre en fan falta més per continuar investigant. El doctor Josep Tabernero, una eminència en el món de l’Oncologia, a l’acte de commemoració dels 25 anys d’Osona Contra el Càncer, va explicar que de càncers cada vegada se’n diagnosticaran més: un de cada dos homes i una de cada tres dones en patiran algun al llarg de la vida. Ara bé, si la realitat es passa pel sedàs de l’optimisme conscient, també es pot dir que vivim més anys i que millora la prevenció, per la qual cosa és lògic que se’n diagnostiquin més i també que se’n curin més. Molts, sortosament. La fórmula: detectar-los a temps i tractar-los de forma adequada en el moment oportú.
Per això, a més de curar també cal prevenir. De fet, sempre és millor prevenir que curar i, com que cada vegada tenim més informació, sabem que la dieta, el tabac o l’alcohol tenen un paper important. I, per tant, tornem a les paraules màgiques dels hàbits i l’actitud. Els hàbits per prevenir-lo i l’actitud per afrontar-lo. Ara bé, el càncer massa sovint diem que és una lluita i, en realitat, és una putada. Un se’n fa càrrec quan qui s’hi troba explica amb serenitat que saber riure és collonut, però que a vegades també toca aprendre a plorar. Màxima solidaritat per tothom qui passa per aquest mal tràngol i, alhora, màxim respecte per com ho afronta cadascú. Cruyff inclòs.
Font: El 9 Nou
Agustí Danés (Manlleu, 1973) és periodista i l’actual director editorial d’El 9 Nou, que edita Premsa d’Osona SA (PROSA). Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, encara no havia acabat la carrera ja va començar a col·laborar a El 9 Nou. Abans d’incorporar-se a la redacció, va participar en la fundació de la revista El Ter juntament amb un grup de periodistes de Manlleu. El 2016 va ser nomenat director de l’edició d’El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, i dos anys més tard el director editorial. Amb la marxa de Jordi Molet el 2019 –fins aleshores director general del grup–, Danés va assumir la direcció editorial i Beth Codina l’empresarial.
